filosofia

Poètiques Quotidianes - 1

2008-11-19T16:54:00.002+01:00

Miro per la finestra:
Veig cases i edificis
Uns que s’aixequen,
D’altres que cauen.
Uns ocells que volen
Sense destí aparent
De fons, llunyanament
Sirenes que s’apaivaguen
Mentre el temps s’esmuny
Enigmàtic.
Penso que el món és,
Davant meu, impertèrrit,
Mentre jo maldo per trobar
La fita que em situa
En el laberint de sorolls
Que em confonen
---
Vaig fent camí

Paraula - 2

2008-10-16T01:18:00.004+02:00

Hi ha paraules que s'arrelen a la realitat com sagetes. No permeten dissentir-ne. La seva ressistència ens impressiona, i ens fa recular.

univers i consciència

2008-02-25T18:02:00.002+01:00

un univers sense consciència, sense saber-se existent, sense comprendre's, sense sentit, sense vida, sense raó per existir, sense finalitat, perdut en la seva pròpia infinitud, ridícul en el seu buit, mort en la seva inanitat estèril...

o un univers amb consciència, que sap que existeix, que es comprèn i es dóna sentit a si mateix, que és creador, que entén que la creació s'autojustifica, que projecta finalitats que enllacen la matèria i l'esperit, que s'autocomplau en la seva grandesa i gaudeix de la seva plenitud...

Blogged with Flock

Univers i sentit

2007-07-03T02:29:00.000+02:00

Un univers sense Bethoven, Leonardo o Nadia Comanecci, seria el mateix?

Creure que "no" és creure que l'univers té sentit (hi ha un caràcter creatiu en tot allò que té sentit: és, per si mateix).

Creure que "sí" porta al nihilisme, una opció que, paradoxalment, no deixa, també, de tenir sentit.

Té més sentit un univers que crea: valors, vida, sentiment, bellesa, acció ...

Silenci

2007-04-26T20:10:00.000+02:00

Poètica del silenci - I

Viu el silenci.
Capta'n la bellesa.
No pertorbis el silenci que, sempre,
envolta l'acte creatiu.

Fes que el silenci et permeti de créixer.
Contempla el món des d'aquesta talaia
com un déu, com estàtua de marbre,
com un temple grec en l'horitzó de l'atzur.

paraula

2007-01-29T23:46:00.000+01:00

Potser l'únic desig de l'home és que no hi hagi cap distància entre les (seves?) paraules i la realitat.

Déu

2007-01-29T23:42:00.000+01:00

Vida, Déu, Creació i Realitat

Aquesta és, potser, la gran igualtat. Si Déu existeix, no pot ser altra cosa que acte pur creatiu.
Deduir l'existència de Déu a partir de l'observació de les coses creades, o a partir de la seva idea, és una fal·làcia, en què Sant Tomàs i Sant Anselm van incórrer. Però potser, a vegades, la realitat i la lògica caminen per senderes diferents.
Com explicar, d'altra manera, per què hi ha ésser, i no més aviat el no-res?

Pessoa: llibre del desfici

2007-01-29T23:39:00.000+01:00

de la condició humana, en estat pur:

"Gaudeixo sense amargor de la consciència absurda que el tast de la mort i de l'apagament no és res".
"Mai no he tingut algú a qui pogués anomenar 'Mestre'. Per mi no s'ha mort cap Crist. Cap Buda no m'ha indicat un camí. A dalt dels meus somnis cap Apol·lo o Atena no m'han aparegut, per il·luminar-me l'ànima"

vida

2007-01-29T23:34:00.000+01:00

pregunta: has viscut?
resposta: vivint se'n va la vida.
pregunta: has après a viure?
resposta: he vist que a la vida hi ha dolor, tristesa i solitud.
P. Però també hi ha tendresa, combat i esperança. La creença en un món millor.
R. Aprendre que tot és possible, és aprendre a viure?
P. Aprendre a viure, aprendre a morir; aquesta és la fita, tot el que esgota el que som.

Idea

2007-01-29T23:28:00.000+01:00

1. Preguntar-se per les condicions que fan possible que la idea i la realitat material siguin una mateixa cosa.
2. Però, hi pot haver idees al marge de la realitat material?
3. Són les idees una forma de ser de la matèria?
3.1 el cervell és matèria que genera idees.
3.2 les idees poden generar cervells modificats, orgànics o sintètics, materials
4. La idea depèn de la nostra voluntat, mentre que la matèria no. Per exemple, la vida segueix les seves pròpies lleis. Podem modificar-les a partir de "idees - canvi".
4.1. Pot la matèria ser dominada per la voluntat? Fins a quin punt es pot dominar la matèria, sotmetent-la a la idea?
5. La matèria determina la validesa o invalidesa de la idea.
5.1. Validesa vol dir: real.
5.2. En quin sentit una idea és real?
6. Preguntar-se per la idea, doncs, és preguntar-se per la matèria.
6.1. La filosofia és física. La física és filosofia.

animal humà

2007-01-29T23:23:00.000+01:00

Què és l'home?

Un animal de carn i ossos (i algunes neurones) que viu de les seves fabulacions: la literatura, la religió ...

Algunes d'aquestes fabulacions han esdevingut reals, fent que la imaginació donés pas a un cert sentit de realitat. La tecnologia n'és un bon exemple. Però mai no podem defugir el que, per a nosaltres, constitueix la materialitat, amb tots els seus privilegis i, alhora, limitacions.

I l'home, també, com un pet de la natura, com un producte defectuós, com un “saldo”: sembla que la natura ja no ens admet. Des que hem pres consciència de nosaltres mateixos, del nostre ego, ens allunyem del nostre origen: La natura ja no s'expressa a través de nosaltres.

Ja no som una expressió de la natura i de l'univers, en esdevenir, per un accident lamentable, conscients. La consciència ens ha donat la identitat, però alhora, ens ha desterrat de la nostra identitat “altra”, del nostre origen. Els mites se'n fan ressò: Adam i Eva, expulsats del paradís. D'aquí l'angoixa existencial per un retorn imposssible. L'anhel de pau és un anhel d'oblit.

mimesi

2006-06-01T17:12:00.000+02:00

Si com deia Oscar Wilde la vida imita l'art, llavors podem concloure que sense un model estètic, la vida no té sentit, esdevé mediocre, buida. Un model estètic és una guia per viure, per ser, per tenir un esquema sentimental amb què identificar-nos. Ara bé, quin model estètic cal tenir i ens ha de constituir?

Un model estètic sense imitació ni còpia, un model estètic nascut pur en el si d'una ment creadora, un model que estableixi les formes que donen sentit al que és real: heus ací el repte.